Napoleó tenia cent soldats,
Napoleó tenia cent soldats,
Napoleó tenia cent soldats,
marxant al mateix pas.
Alioli olioli xup
Alioli olioli xup
Alioli olioli xup
Allioli xupa xup.
viernes, 13 de marzo de 2015
La dansa dels amics
Un amic per la mà dreta, el saludo amb la mà esquerra
junts ens belluguem i li faig dos petons al nas (2)
Caminem, les mans enllaçades
caminem, i el cul remenem. (2)
Una volta cap aquí, una volta cap allà
l'abraço ben fort per tornar a començar. (2) Eiiii!!!!
(La cançó es repeteix tres cops)
Estereotips infantils
La Coeducació en edats tempranes: Estereotips infantil
Alguns dels estereotips que més solem trobar són les diferències entre races, les diferències entre nens i nenes, excloure a nens amb discapacitats...
Des de molt petits rebem aquesta sèrie d'informació que no ens acaben d'explicar però creixem amb ella, molts contes infantils, les millors pel·lícules de Disney i fins i tot en moltes llars familiars els nens aprenen de forma subliminal certs estereotips amb els quals creixen dia a dia. A poc a poc anem veient canvis, cada vegada es treballa més, però encara queda molt treball per fer.
Des de petits, hem d'ajudar-los a comprendre i a superar estereotips perquè així puguin créixer en un ambient obert i plural per disminuir la discriminació. Per a això és important treballar diversos aspectes:
- Diferències de races: a dia d'avui, encara és molt comú escoltar paraules despectives cap a persones d'una altra étnia o religió. És molt important fer entendre des de petits que són persones totalment respectables deixant de costat el color de la seva pell o la seva cultura.
- Diferències entre sexes: avui dia, encara trobem joguines per a nens i uns altres per a nenes, separacions extremes entre roba de nens i nenes (podrien fer un apartat mixt), desigualtat en colors: rosa de nena i els seus derivats (lila, fúcsia...) i blau per a nens (no li pot agradar el rosa a un nen?). I a més, la connotació familiar en aquest aspecte també és molt important, frases com "no ploris que ets un home", "mira que maca estàs, sembles una princesa", "les nenes maques no ploren", "que lletja et poses si plores", etc.
- D'altra banda, la televisió juga un paper molt brut quant a la igualtat de gènere, la publicitat presenta home i dones allunyats de la realitat de la vida diària, enfortint cànons de bellesa inassolibles per a la majoria de la societat. En aquest cas, sobretot es fa referència a les dones, sempre belles i perfectes, sense greix ni celulitis, sense acné i ni una cicatriu en el cos. A més, la publicitat sempre mostra missatges subliminals; les joguines infantils segueixen estant separats per sexes, els ninots els solen anunciar nenes i els cotxes nens. no hi ha papàs que cuiden dels seus bebès? No hi ha dones que els pugui agradar la mecànica i condueixin cotxes o motos?.
Seguint amb la publicitat, la majoria d'anuncis de cures del nen (alimentació, bolquers...) sol aparèixer la figura materna, així com en la majoria de productes de neteja.
- Finalment i sense anar més lluny.... Han analitzat els contes i pel·lícules Disney que solen veure els nens?
VENTAFOCS: dona pobre; bella, perfecta, feble i submissa que solament és feliç amb l'arribada d'un príncep.
Ell: fort, valent, adinerat, bell, amb decisió.
Madrastres i germanastres: l'altra cara de la moneda: lletges, dolentes i per tant mai optaran a tenir un príncep que les faci felices i riques.
BLANCANEUS: dona bella, amb pell tersa, treballadora de la llar, feble.
Príncep: fort, adinerat que la traurà de la pobresa.
Els nans: persones amb discapacitat (nanisme), mai Blancaneus podria enamorar-se d'un d'ells.
Bruixa: lletja, vella i malvada.
En els contes tradicionals, per exemple, encara que no hi hagi figura exacta de princesa i princep també trobem certs matisos, per exemple en Caputxeta Vermella, el dolent i fort sempre és el llop i en algunes versions és salvada per un caçador, no podria ser salvada per una dona?
La rateta que escombraba l'escaleta, buscava a la seva mitja taronja, de fet, fins que no la troba no acava el conte, i en algunes versions el gat se la menja. Violència de génere?
En definitiva, hem de treballar perquè aquests aspectes a poc a poc vagin desapareixent, en l'actualitat comptem amb llibres que trenquen amb aquests estereotips i així, ajuden als més petits a tenir una visió del món molt més real.
Associació per a la integració de persones amb discapacitat de Viladecans.
Associació sense ànim de lucre que vetlla pels interessos de les persones amb discapacitat, i els de les seves famílies. El finançament de les activitats que porten a terme és possible gràcies a les subvencions de l’Ajuntament de Viladecans i d’altres administracions i fundacions.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)