Francesco Tonucci va
néixer a Fano i viu a Roma. Comparteix la seva vida amb la seva dona, que és
mestra. Tots dos observen i aprenen del silenci compromès del que aposten per
el futur. Té tres fills, un net i una neta, dels que diu que li van permetre
durant anys ser nen.
Tonucci va rebre el
títol de niñólogo per ser mestre,
pedagog i sobretot, per la seva vocació a la infància. És investigador al Instituto de Psicologia del Consejo Nacional
de Investigaciones (CNR) a Roma i dedica la seva feina a l’estudi del
pensament i el comportament dels nens i nenes en l’àmbit familiar, escolar i de
ciutat, mirant amb “ulls de nen”.
Com acostuma a dir “nen
es neix”, però ell a aconseguit mantenir aquest caràcter, complint amb el mite
de Peter Pan.
Aquest pedagog diu
que em d’escoltar les ‘tonteries’ dels nens ja que trobem grans solucions.
Reivindica la necessitat de jugar i detesta la soledat del nen, és a dir, la
programació de la vida que els adults fem sobre ells, ocupant tot el temps en
coses no necessàries, viuen sense existir com nens.
Francesco, demana que
es respectin els articles 12 i 31 dels Drets del Nen, que fan referència al
dret que tenen d’expressar la seva opinió, ser escoltats, al joc i a participar
en activitats artístiques y culturals. Per aquest motiu, aposta per els
avantatges del model escolar democràtic, ja que forma ciutadans començant per
donar la paraula als nens i nenes. D’aquesta manera ho ha fet ell sempre.
Al 1968, apareix
Frato, el projecte del qual és mirar el món amb ulls de nen, donant veu al nen
que normalment calla, per a denunciar en el seu nom als errors que els adults
cometen amb ells.
Els seus llibres
estan traduïts al castellà, català, francès, gallec i portuguès. Les seves
vinyetes apareixen en revistes angleses, japoneses i israelianes.
Al 1994, va fer una
conferència a la que van assistir, només que 13.000 educadors i educadores
d’Argentina.
Amb aquesta
explicació vull fer referència a tot el que Francesco Tonucci i Frato volen fer
veure al món. Han permès veure la vida, amb ulls de nen i ulls de mestre. Intentar
i aconseguir, que la gent no es quedi indiferent davant les actuacions no
gratificants per als nens i nenes d’avui dia.
