Qui es Francesco Tonucci?

Francesco Tonucci va néixer a Fano i viu a Roma. Comparteix la seva vida amb la seva dona, que és mestra. Tots dos observen i aprenen del silenci compromès del que aposten per el futur. Té tres fills, un net i una neta, dels que diu que li van permetre durant anys ser nen.

Tonucci va rebre el títol de niñólogo per ser mestre, pedagog i sobretot, per la seva vocació a la infància. És investigador al Instituto de Psicologia del Consejo Nacional de Investigaciones (CNR) a Roma i dedica la seva feina a l’estudi del pensament i el comportament dels nens i nenes en l’àmbit familiar, escolar i de ciutat, mirant amb “ulls de nen”.

Com acostuma a dir “nen es neix”, però ell a aconseguit mantenir aquest caràcter, complint amb el mite de Peter Pan.

Aquest pedagog diu que em d’escoltar les ‘tonteries’ dels nens ja que trobem grans solucions. Reivindica la necessitat de jugar i detesta la soledat del nen, és a dir, la programació de la vida que els adults fem sobre ells, ocupant tot el temps en coses no necessàries, viuen sense existir com nens.

Francesco, demana que es respectin els articles 12 i 31 dels Drets del Nen, que fan referència al dret que tenen d’expressar la seva opinió, ser escoltats, al joc i a participar en activitats artístiques y culturals. Per aquest motiu, aposta per els avantatges del model escolar democràtic, ja que forma ciutadans començant per donar la paraula als nens i nenes. D’aquesta manera ho ha fet ell sempre.

Al 1968, apareix Frato, el projecte del qual és mirar el món amb ulls de nen, donant veu al nen que normalment calla, per a denunciar en el seu nom als errors que els adults cometen amb ells.

Els seus llibres estan traduïts al castellà, català, francès, gallec i portuguès. Les seves vinyetes apareixen en revistes angleses, japoneses i israelianes.

Al 1994, va fer una conferència a la que van assistir, només que 13.000 educadors i educadores d’Argentina.

Amb aquesta explicació vull fer referència a tot el que Francesco Tonucci i Frato volen fer veure al món. Han permès veure la vida, amb ulls de nen i ulls de mestre. Intentar i aconseguir, que la gent no es quedi indiferent davant les actuacions no gratificants per als nens i nenes d’avui dia.